Ni llavors, ni ara

Crec que els par­tits inde­pen­den­tis­tes faran un favor als seus segui­dors si se sepa­ren en lloc de seguir amb coa­li­ci­ons febles i poc sin­ce­res. ERC va assu­mir molt a con­tra­cor la impo­sició de CDC i de part de l’asso­ci­a­ci­o­nisme inde­pen­den­tista de pre­sen­tar-se el 2015 sota una única can­di­da­tura. La teo­ria era que aque­lla legis­la­tura es faria una cosa excep­ci­o­nal, i efec­ti­va­ment així es va fer. A canvi, ERC va haver de renun­ciar dolo­ro­sa­ment al sor­passo que les enques­tes ja li augu­ra­ven. El 21 de desem­bre del 2017 l’inde­pen­den­tisme, encara en estat de xoc, va reva­li­dar la majo­ria abso­luta i les dues for­ces es van tor­nar a posar d’acord, amb Junts al davant d’ERC segu­ra­ment per l’efecte Puig­de­mont, pre­si­dent que des de Brus­sel·les repre­sen­tava la decla­ració d’inde­pendència efec­tu­ada des del Par­la­ment i la con­tinuïtat de l’embat a l’Estat espa­nyol. Van tor­nar a fer coa­lició, però aquesta vegada sense cap estratègia comuna. Al con­trari. La del 2017-2019 sem­bla haver estat una coa­lició naci­o­nal­ment ino­pe­rant i política­ment tòxica. ERC va accep­tar el lide­ratge de Junts, però evi­tant de totes totes que el can­di­dat fos Puig­de­mont. I tant ERC com Junts van tirar enda­vant estratègies abso­lu­ta­ment diver­gents: Junts man­te­nint la tensió amb l’Estat, i ERC pac­tant amb el PSOE passi el que passi i jugant-s’ho tot a una taula de diàleg ino­pe­rant. Aquests dies hem escol­tat quei­xes d’ERC cap a Junts, perquè arran el 21-D ERC va inves­tir un pre­si­dent de Junts, i ara Junts s’hi resis­teix. Bé, el que van fer arran del 21-D, en rea­li­tat, va ser pit­jor: inves­tir un soci, i després seguir una estratègia total­ment opo­sada a la d’aquest soci. Lla­vors, tren­car la coa­lició hau­ria tin­gut un cost massa ele­vat i van deci­dir seguir com els mal­ca­sats, que ni es par­len a casa i a fora fan el que volen amb el benentès que d’això l’altre no n’ha de fer res. I sense estratègia comuna, no calia tanta coa­lició. Ni lla­vors, ni ara.