Pobres quebequesos!

Ahir va ser un d’aquests dies que arriba una alegria, un missatge a l’ampolla en aquesta illa de Robinson que ocupem. Aquesta illa en què ens situava M. Rajoy i en què vivim per als espanyols de la sagrada unitat pàtria i l’ordenament jurídic immutable i els unionistes catalans que els fan la sardana. Com m’hauria agradat veure-li la cara a algun d’ells quan van sentir que el Tribunal d’Apel·lació del Quebec validava la llei d’autodeterminació, com l’any 2018 ho havia fet el Tribunal Superior de Justícia. Quina vergonya! L’autodeterminació! Aquella cosa que segons ells no existeix en el dret internacional (només per a les colònies, diuen) i que el mateix Joan Ridao qualificava fa quatre dies com a “via al fracàs”. Els quebequesos ja porten dos referèndums fallits i aquesta llei és una regulació posterior. Ens la fan menjar amb patates. “El poble quebequès té el dret inalienable d’escollir lliurement el règim polític i l’estatus legal del Quebec.” Però és que són molt rucs, aquests del Canadà, perquè aquesta llei, a més a més, estableix el criteri del 50% + 1 vot per validar la independència de la província. Per un sol vot! On s’ha vist! Què hi tenen els quebequesos, al cap? Que no ho saben, que els referèndums els carrega el diable? La independència per només un vot i independentment del nombre de gent que voti i votant només els quebequesos? Estan tan perjudicats com els escocesos, ja es veu!