D’on les treu Pfizer?

Agafeu un diccionari de sinònims i digueu-li com vulgueu. Ocurrència. Peripècia. Acudit. Broma. Conya. Estirabot. Domina la vida política i, sobretot, la comunicació. Com a mínim la dels territoris que ens afecten directament i que la coneixem i se’ns n’informa. Catalunya, Espanya i Europa es mouen en l’ocurrència contínua. Ara Pfizer ho resoldrà tot. És la moda de les darreres hores. Avancen a aquest segon trimestre una bogeria de milions de dosis que havien de servir en el quart i es comprometen a no vulgueu saber quants centenars de milions per l’any vinent i l’altre. Així compensen que amb uns (Janssen i AstraZeneca) s’hagi enredat la troca de tal forma que han aconseguit que hi hagi gent dels que ja la porten que si se la pogués fer xuclar i extreure-la, se la faria xuclar i se l’extrauria. Els darrers dies semblava que tiràvem la canya als russos. Hi ha una llista immensa de personal que tenia contactes amb els de la Sputnik. De Merkel a Ayuso i la Cambra de Comerç. Però de cop s’adorm tot, com l’estepa siberiana a l’hivern, i es desperta Pfizer. Tot va tan ràpid que ens ho empassem sense necessitat que ens emboquin. No hi ha temps per a res i les històries s’apilen ordenadament com les estores plenes de raïm o d’olives a la premsa hidràulica d’un trull. Fullada, premsada, i avall que fa baixada. Aquest és el model de comunicació modern. D’on les treu Pfizer? Deslocalitza? Com les multinacionals? Qui ha rebut?