Els Vietnams els carrega el diable

De nou una derrota més o menys reconeguda, aquesta vegada a l’Afganistan, d’on els Estats Units es retiren després de vint anys d’intervenció militar com a represàlia pels atemptats de l’11 de setembre del 2001 perpetrats per l’Al-Qaeda d’Ossama bin Laden amb quarter general al país dels talibans. Se’n van, per cert, enmig d’una guerra civil incontrolada en què els fonamentalistes guanyen posicions –i això preocupa molt, especialment a les dones, que temen perdre els fràgils drets conquerits; demà en parlarem– i en què ells mateixos, els nord-americans, a finals dels setanta i pensant fer una jugada mestra contra l’altre imperi –el soviètic– van acabar actuant d’aprenents de bruixot amb resultats ben desastrosos. Ho analitza amb bon criteri Amin Maalouf en el seu penúltim llibre, El naufragi de les civilitzacions, que recull els entrellats de l’anomenada Operació Cicló, un programa de la CIA destinat a reclutar i armar musulmans radicals contra el govern comunista de Kabul i animar Moscou a enviar-hi tropes i enfangar-se en una guerra que no podia guanyar, és a dir, a patir el seu propi Vietnam. En aquest sentit l’estratègia fou reeixida i va accelerar la caiguda del bloc de l’Est, però la història té els seus girs capriciosos –o revenges no calculades– i el cas és que entre els milers de combatents estrangers que es van desplaçar a l’Afganistan per defensar l’Islam envaït pels russos hi havia l’estudiant Bin Laden i tants d’altres que no tardarien a demostrar que eren quelcom més que un transitori efecte col·lateral. Els Vietnams els carrega el diable.