Hi ha realitats que ens semblen molt allunyades de les nostres vides. De fet hem après col·lectivament a distanciar-nos d’aquestes, a enquistar-les en silencis i ignorar-les.

Però aquestes també ens defineixen com a societat perquè parlen de nosaltres. Ens fan de mirall, i probablement quan ens hi enfoquem ens avergonyim del que hi veiem.

Això és el que ens pot passar quan mirem el del tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual (TEH), una de les formes més extremes d’esclavitud que conviuen amb nosaltres.

Perquè si és innegable la desigualtat entre homes i dones, quan aquestes provenen de realitats més extremes i topen amb contextos altament complexos com poden ser les migracions forçades, les diferències i les violències masclistes augmenten exponencialment. De fet, si ets dona hi ha una altíssima probabilitat d’acabar sent víctima de TEH.

Perquè l’element de gènere és clau per entendre els processos migratoris i la realitat de les dones, ja sigui als seus propis països d’origen (com són captades o com fugen de les situacions de violència masclista que allà també pateixen), el viatge que fan (a tall d’exemple, les que fan el trajecte per via terrestre són sotmeses a violacions repetides per part de membres dels cossos uniformats en diversos punts fronterers o per part dels components de les mateixes organitzacions criminals que hi trafiquen) o quan arriben al país de destí, com passa a casa nostra, un dels principals països receptors d’aquestes dones. De fet, l’Estat espanyol i Catalunya són coneguts com el bordell del sud d’Europa, i aquí la violència (física, psicològica, sexual i econòmica) s’intensifica amb l’objectiu de sotmetre-les completament, doblegar la seves voluntats i trinxar les seves identitats. Un cop “domesticades”, com els mateixos criminals anomenen aquests processos, les converteixen en pura mercaderia que serà explotada sexualment pels “nostres” homes. Als nostres municipis, a les nostres carreteres, als edificis on vivim... Realitats que tenim a tocar però que hem decidit no mirar. Les hem convertit en les altres dones, en les invisibles.

Perquè la naturalització i acceptació de l’explotació sexual és una clara forma de revictimització social i alimenta aquestes situacions d’extrema violència, perquè d’alguna forma ens en fa còmplices.

Per posar fi a aquesta vulneració extrema de drets, són indispensables totes les accions individuals i col·lectives possibles, i alhora és imprescindible comprendre la magnitud i la complexitat d’aquest fenomen delictiu incorporant la perspectiva de gènere. En aquest sentit, les dades d’UNODC indiquen que 7 de cada 10 persones de les quals es fa tràfic són dones o nenes. Aquestes, però, estan absolutament invisibilitzades, perquè hem construït un imaginari col·lectiu que ha referenciat els nois i els homes que emprenen el trajecte migratori. Per contra, tot i que segons UNWomen la meitat de les persones migrades són dones, aquestes quasi no apareixen mai. Perquè per a elles existeixen altres rutes migratòries més ocultes i sobretot un destí comú, l’explotació sexual que les aparta de la visió més pública i mediàtica. O creiem, per exemple, que no hi ha noies menors no acompanyades que arriben al nostre país? I tant que hi són!, i moltes. Però en el nostre món patriarcal el cos d’una nena, una noia o una dona és extremadament rendible; per això les capten, les traslladen i les exploten en altres circuits. Uns circuits molt controlats, que existeixen perquè troben un mercat carregat de demanda.

La pandèmia ha comportat més cruesa a les vides ja retingudes d’aquestes dones, i la digitalització i la globalització de les xarxes criminals afegeixen més complexitat als entramats delinqüencials i molta més pressió sobre aquestes. Ara el control és absolut.

En aquest sentit, si la necessitat d’emprendre mesures per posar fi a aquesta extrema vulneració dels drets humans era evident, ara més que mai és urgent.

Cal fer accions reals, i no tan sols quedar-nos amb els discursos contra el TEH, perquè aquestes dones, aquestes supervivents, no disposen de més temps.