El voraviu
La ximpleria ximple
Es pot pensar seriosament a fer ara un tros de govern i un tros després?
El que em sembla més dantesc, per més que s’hagués fet a Euskadi, és això de nomenar ara un govern nou sabent que en dos mesos n’han de canviar, si fa no fot, la meitat dels consellers. Això és el que he entès que pretén ERC quan clama que Junts compleixi la paraula donada i que després ja parlaran del govern de coalició. La filigrana ja comença que entenem per paraula donada unes declaracions en una entrevista a un diari fa ja un grapat de dies. Que ara Junts investeixi, diuen. Que investeixi amb quatre, amb vuit o amb trenta-dos vots, això tant li fa. I que més endavant, si és el cas, ja entraran els consellers de Junts al govern. “Ja me’n guardaran gra”, diria l’àvia Neus. Quina enginyeria de la ximpleria més ximple és, aquesta? Per això hem estat una setmana aturats quan falten deu dies per a la data límit? També es veu que hi ha una altra possibilitat, que és fer ara la renovació de la part de govern que ha de nomenar ERC i fer més endavant la renovació de la part del govern que hagi de nomenar Junts. I la tercera hipòtesi que remenen els grans gurus és investir i fer un govern monocolor d’ERC que tiri fins allà on pugui amb suports parlamentaris de geometria variable. I així anem des de fa una setmana quan en vista que Junts s’entretenia i ho endarreria tot, ERC va decidir accelerar i per això va trobar la gran solució aixecant-se de la taula de negociació. Què us sembla si són trempats, aquests minyons?
