Govern a l’ombra

Des que el cap de l’oposició, Salvador Illa, va presentar una còpia de la maragallada d’un govern a l’ombra, que no deixo de preguntar-me per què a l’ombra. I a l’ombra de qui o de què? Ja m’ho vaig preguntar en els anys de Pasqual Maragall i no recordo haver-hi trobat cap resposta. La gent de brometa desagradable és molt amiga de recomanar-te passar per l’ombra perquè, segons hi afegeixen amb una cantarella molt característica, “al sol la merda se seca”. L’àvia Neus també n’era molt de recomanar passar per l’ombra, però no patia pas perquè al sol t’hi assequessis. Ella sempre et recomanava passar per l’ombra perquè deia que al sol els bombonets es desfeien. A mi m’agradava sentir-li dir això i m’hauria agradat fins i tot que m’ho digués, però no recordo haver-li sentit dir mai adreçat a mi. Deixem-ho i tornem al govern d’Illa. Per què haurà recuperat Illa la idea de Maragall i ha fet un govern a l’ombra? Tem que se li assequi com la gent desagradable o tem que se li desfaci com temia l’àvia Neus? De què i de qui l’ha posat a l’ombra també em resulta un misteri. En canvi, el que no té gens de misteri, però sí molt de ridícul és la situació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, on per deixadesa i altres virtuts exhibides ara mana l’unionisme amb dos càrrecs caducats com els de Daniel Sirera (PP) i Carme Figueras (PSC) des de fa anys. Mentre no s’arregli ja en tenen un, de govern a l’ombra, i aquest és ben real i no té res de numeret.