Pornografia i indults

Té alguna cosa de por­nogràfic –per allò d’obscè, inde­cent i immo­ral– tot això que estan fent amb els indults. O pot­ser és que m’ho sem­bla a mi. Que si això ja està, que si pot­ser en el Con­sell de Minis­tres d’avui; que pot­ser no, que estem aca­bant de per­fi­lar-los, que si abans de l’estiu, que segur que abans de l’agost... És una mica obscè, inde­cent i immo­ral, això de fer anar els indults amunt i avall en funció de si a la Plaza Colón hi ha més o menys gent o de si ja estem tots més pen­dents de les vacan­ces i de treure’ns la mas­ca­reta que no pas dels pre­sos polítics. A què espe­ren? Al fet que tots els minis­tres del PSOE i Podem hagin fet la roda d’entre­vis­tes als mit­jans afins –ells en deuen dir dia­lo­gants– i hàgim aplau­dit tots la mesura? Al fet que esti­guem en calça curta i pen­dents de tirar petards? Al fet que a Madrid ja hagin sor­tit tots en tromba cap a la costa? Esgota, aquesta arma llancívola en què s’han con­ver­tit els indults i aquest to per­do­na­vi­des –ells en diuen ser magnànims. Els indults els con­ce­di­ran, no s’enga­nyin, perquè ells també tenen un pro­blema. Con­ce­di­ran la gràcia als pre­sos, cer­ta­ment; però també a ells, que no saben com posar-s’hi per resol­dre-ho. Jo només els demano una cosa, i és que dei­xin de jugar amb les dates. Que els donin d’una vegada, que de feina no els en fal­tarà pas; que ara hau­ran de començar a tra­mi­tar tots els que han de venir al dar­rere. O és que no indul­ta­ran tots els del 13? Quin argu­ment hi ha per indul­tar els pre­sos polítics i no tots els que van fer pos­si­ble aque­lla il·lusió col·lec­tiva que va ser l’1-O? Sí, ja ho sé, que molts d’ells no estan ni con­dem­nats, encara. Ni ells ni molts dels que vin­dran al dar­rere. O no van lle­gir la set­mana pas­sada tot el que l’Audi­en­cia Naci­o­nal atri­bu­eix a Alay, Madí, Soler i a no sé quants més? Una bes­ti­esa. I el que ahir vam saber que la fis­ca­lia demana a l’excon­se­ller Buch i a un agent dels Mos­sos? Una altra bes­ti­esa. Sis anys de presó per a un i qua­tre i mig per l’altre? El que els deia, és una mica por­nogràfic, tot ple­gat. Que endar­re­rei­xin els indults i que n’esti­guem par­lant com si només hi hagués una desena de repre­sa­li­ats.