El voraviu
El catecisme d’Iceta
Mentre anem a dialogar el que no es pot acordar, fan pans de les pedres
De cop l’estiu és aquí i la temperatura s’enfila cap als 40 graus. Tot el que s’escalfa en l’ambient sembla que es refreda en la política que ve pautada. Guió 1. A Junts s’entretenen en una trencadissa interna que ni saben explicar, mentre ocupen els càrrecs que els han tocat. Guió 2. ERC viu abjurada en el monolitisme entorn dels lideratges perquè els nous temps necessiten molt de seny (que són les baixades de pantalons vistes des del propi pati). Guió 3. La CUP viu entortolligada en un manyoc de contradiccions entre esperar els dos anys a dir prou, dir-ho abans de dos mesos i haver-ho dit ja al cap de dues setmanes. Guió 4. En Sánchez (el de Madrid, el negociador) fent pans de les pedres (indults, manifestació i foto de Colón, primàries andaluses...). Guió 5. El ministre Iceta i la resta d’adlàters de la Constitució explicant-nos catecisme. Dogma 1. “Fer segons què amb els exiliats, com que no han assumit, seria una injustícia respecte dels que es van quedar. Han de comparèixer i assumir; després ja es veurà”. Dogma 2. “A la taula de negociació es pot parlar de tot però s’ha d’acordar el que s’ha d’acordar.” Fins aquí podíem arribar. Potser que tornem a dir prou. Hem d’ enfilar el camí. Camí de la muntanya. Camí del pla. Camí de la platja o camí de la ciutat. Camí on sigui. Cadascú el seu camí. Sense cap Ítaca ni cap 2014. Sabent que no la tenim a un pam, però anar-hi anant. Mobilitzats individualment. A la nostra. Tornar a l’acció.
