Pere Aragonès és el primer president de la Generalitat que, de jove, va ser membre del Club Súper3. Per sort, al llarg de la història hem tingut altres presidents que han sigut súpers, però que hagi tingut carnet del Club, només l’Aragonès. Aquest fet no és cap casualitat. Era qüestió de temps que passés perquè els joves que es fan súpers són molt nombrosos en cada generació. Per exemple, segons un estudi del consorci HbbTV de l’any 2019, el 40% dels joves catalans de zero a setze anys són socis del Club Súper3. Ha passat abans del que l’estadística podia preveure, perquè a 38 anys Pere Aragonès és un president realment jove. Però això no és fruit de res més que de la repressió de l’Estat espanyol, que ha decapitat tota una generació de polítics catalans. Aquest mes de juny, després de 15 anys en antena, la família del Súper3 s’ha acomiadat de tots nosaltres. I, en dir-los adeu, els que hem portat la nostra canalla a les festes dels súpers que la família ha protagonitzat hem recordat, també, el Súper3 del Tomàtic i companyia amb el que vam créixer. A tots ells, gràcies. Indiscutiblement han representat un imaginari col·lectiu en la nostra llengua per a diverses generacions. Una tasca d’un gran mèrit que cal reconèixer. Als seus protagonistes, als creadors i també als directors de la televisió i directius de la CCMA. A tots. Molt bé. I tal com la família va substituir el Tomàtic, ara algú haurà de ser la baula següent d’una cadena d’èxit. Cal un nou impuls. Un impuls fort, perquè els canvis en matèria audiovisual han sigut radicals i l’amenaça al català com a llengua d’ús habitual entre els joves torna a ser greu. Però tot això no treu que puguem agrair el que s’ha fet i sentir-nos-en orgullosos. I ser, també, tant exigents com calgui, rebutjar el cofoisme i exigir ambició i recursos pel que toca fer ara. Però amb actitud positiva. Ni Megazeros ni senyors Pla faran res de bo. Gràcies, súpers!