Francesos no, gràcies

La picabaralla per si els hidroavions francesos amb base a Perpinyà han de ruixar o no els boscos de la Catalunya Sud quan hi ha incendis com el de Llançà i el Port de la Selva es remunta a quan les granotes portaven espasa, en llenguatge de l’àvia Neus. Per això fot més riure per no plorar i resulta més ridícula la percepció de frontera que es transmet des de l’obtusa mentalitat de Madrid. Però no eren els independentistes els que volien posar fronteres? Què fan els estats de la Unió Europea assenyalant que unes alzines necessiten permís dels hidroavions francesos per cremar-se i que uns suros el necessiten dels helicòpters espanyols? Fins aquí arriba el ridícul europeu? Fa quaranta anys, que dura aquesta gresca, no us penseu. En Joan Delort, l’actual director general, acabava d’ingressar com a agent a la Guàrdia Urbana de Barcelona, el Cos de Bombers encara depenia de la Diputació i un servidor feia informació de carrer. Més d’una vegada aquells anys els francesos havien entrat sense permís (i d’altres amb permís) de l’Estat espanyol. Sobretot si el vent bufava en direcció nord. Ni a un costat ni a l’altre de l’Albera s’esperava el permís de Madrid. Ves a saber si el foc ja seria a París quan hauria arribat! Molta Europa per a algunes coses i per a d’altres, molt poca. Darrere tan ridícula negativa, reiterada en quaranta anys de lluita contra el foc, només hi ha l’orgull patri de l’exèrcit espanyol. Francesos no, gràcies.