Ara en Bolaños

Quina alli­sada que ens pre­para en Pedro Sánchez! Qual­se­vol dia d’aquests ens en fotrà una de cam­pi­o­nat, perquè ens quedi ben clar de què va aquesta reno­vació de govern, la concòrdia, la bila­te­ra­li­tat, la taula de nego­ci­ació, el deta­llet dels indults, la inde­pendència judi­cial i les fian­ces del Tri­bu­nal de Comp­tes. Pri­mer ha sigut la minis­tra de Puer­to­llano i la lliçó que havíem de tenir apresa. Ara en Bolaños, Félix Bolaños García, la reen­car­nació d’en Super­tot. “El procés sobi­ra­nista s’està aca­bant i s’està ini­ci­ant el pro­ces de recerca de solu­ci­ons.” Aquest Bolaños, minis­tre de la Pre­sidència, és un màquina de veri­tat, un “Ras­putín”, que en deia l’àvia Neus dels que real­ment tallen el bacallà. Expli­quen els cro­nis­tes de la villa y corte que fins ara la cosa de qui bufava l’ore­lla a Sánchez es movia entre la Calvo, l’Ábalos, en Redondo i en Bolaños, i que ara s’ho ha que­dat tot el minis­tre de la Pre­sidència. Es veu (jo no ho acabo d’enten­dre) que el seu gran èxit va ser l’exhu­mació de Franco i el No-Do que va orga­nit­zar pel tras­llat. Ara torna al con­cepte de la Soraya Sáenz de San­ta­maría. Recor­den l’“escapçats”? Recor­den l’“en liqui­dació”? Recor­den “el suflé” que ja bai­xava? Fins i tot l’enquesta del CIS els dona que l’inde­pen­den­tisme no es mou ni un pèl enrere, però ells hi insis­tei­xen, i és perquè ens en pre­pa­ren alguna de grossa que temo que enganxi els nos­tres diri­gents de vacan­ces i ven­tre i bufeta plens.