Quin acord aplaudim?

Des de dilluns al vespre, en propagar-se missatges publicitaris de la passejada madrilenya del govern català, que hi ha qui aplaudeix amb les orelles els 1.700 milions d’inversió anunciats per al Prat (també anomenat Josep Tarradellas, d’acord amb el penúltim episodi de diàleg bilateral). Tal cabàs de milions també ens fa ballar per un peu pels 83.000 llocs de treball que generaran en primer terme i ens accelera com una moto de dos temps perquè els llocs de treball totals en seran 350.000, segons Isabel Rodríguez. I si tanta gràcia per al hub barceloní no fos prou, el connectaran amb TAV a Reus i Girona perquè no es revoltin les essències del territori. Dit això, ningú sap explicar res més. De fet, tampoc no cal, perquè no se sap si té gaires més possibilitats que la selecció espanyola de bàsquet als Jocs Olímpics. Entre l’oposició local i ciutadana, les advertències europees, la història d’Aena i els índexs de compliment del govern espanyol, ja veurem quin traçat segueix el gran anunci de dilluns, que, a més, té un calendari de deu anys fins al 2030, serà “el més verd d’Europa” per Puigneró i “una estructura d’estat” per Canadell. Alça Manela! Què aplaudim, però, si no en sabem res? Què aplaudim, si hem fet acords a Madrid a esquena de la comissió de Territori? Ens amaguen la lletra menuda o és que ni n’hi ha, de lletra menuda? És tot fum? No hi ha pla director. L’àvia Neus en diria batre abans de segar. Mala feina!