A hores d’ara, la ignomínia en què ha caigut l’abans intocable exrei del Regne d’Espanya ja és prou coneguda: una comissió de 100 milions de dòlars per haver fet de mitjancer econòmicament convenient entre una empresa espanyola i el govern de l’Aràbia Saudita per muntar una línia TGV entre Medina i la Meca; el dipòsit d’aquests milions al banc Mirabaud de Suïssa sota el nom d’una empresa fantasma dita Lucum de la qual l’exrei era el primer beneficiari i l’actual, el segon; la transferència d’aquests diners a un compte d’una amant de Joan Carles, Corinna Larsen, després assetjada i amenaçada, segons afirma, pels serveis secrets espanyols i el mateix emèrit (el cas està en mans de la justícia britànica); l’ús durant anys de targetes black per part de Joan Carles, Sofia de Grècia i els nets d’aquests; la probable existència d’uns 10 milions d’euros reials amagats en una societat offshore a l’illa de Jersey; diverses caceres d’espècies protegides (cabres salvatges i elefants ídem) al Kazakhstan i Botswana (al segon d’aquests països, el 2002, el seu president va fer pujar uns quants maletins negres a l’avió de l’emèrit que contenien uns 5 milions de dòlars, segons l’alcalde local); a més hi ha unes possibles activitats reials relacionades amb el tràfic d’armes i també uns possibles comptes reials a Andorra. La residència actual del reu, vull dir rei, és una illa luxosa als Emirats Àrabs Units, on quatre guàrdies civils i tres ajudants de la Casa Reial –pagats per nosaltres– garanteixen la seva seguretat i confort en una mansió amb sis habitacions, set lavabos i una platja privada, on el visiten els dirigents d’aquest país àrab en què centenars d’acadèmics, activistes i advocats estan empresonats i torturats en unes condicions infrahumanes, segons HRW.