Qui fixa el preu de la salut?

Molt somrients en la foto: el president d’Israel, Isaac Herzog, i esposa, a qui han administrat la tercera dosi; 60 anys, es trobarien en situació de risc? Amb el seu aspecte informal i determinat envien un potent missatge a la part rica del planeta: totes les punxades que calgui per a una màxima protecció encara que mentrestant tan sols l’1% dels habitants de països empobrits –i molt més vulnerables– hagin estat vacunats amb almenys una presa. Les empreses farmacèutiques insisteixen en la necessitat del reforç i els governs que s’ho poden permetre s’hi avenen: Israel ja s’hi ha posat, Alemanya, França i el Regne Unit ho anuncien pel setembre –el 60% dels ciutadans de la UE tenen la pauta completa– i la resta també compraran malgrat que l’OMS demani una moratòria fins que el 10% de la població mundial estigui immunitzada i no s’aprofundeixi més en aquest dramàtic desequilibri que, d’altra banda, dificulta el control de la pandèmia. Però qui paga mana i qui en té el monopoli fixa el marge dels guanys. Fins a quin punt? Un recent estudi de l’aliança People’s Vaccine revela que Pfizer/BioNTech i Moderna –que també van rebre fons públics per a la seva investigació– estan cobrant als governs 41.000 milions de dòlars de més sobre el cost de producció; s’entén que si aquesta és la seva política, el 90% del producte es quedi allà on més beneficis aporti. Per què no es liberalitzen les patents? S’incrementaria la producció, es faria més accessible, se salvarien vides... Són les companyies les que han de decidir el preu de la salut?