El 2009, un número estival de la revista nord-americana Mother Jones portava la foto d’un nen d’uns cinc anys amb un titular que deia: “Voleu que aquest noi sobrevisqui?” L’article que acompanyava la foto va explicar que a causa del canvi climàtic, al cap de tres dècades el nen en qüestió viuria en una espècie d’infern. Confesso que, aleshores, quan a Sibèria encara feia fred i els carrers de Venècia encara eren secs i l’Antàrtida encara semblava eterna, vaig sospitar que els periodistes de Mother Jones n’estaven fent un gra massa, de tot plegat. Aquesta setmana, un informe de l’ONU ens ha deixat ben clar que s’havien quedat curts, ja que si no hi ha una reducció dràstica pel que fa a l’ús industrial dels combustibles fòssils arreu del planeta, els incendis incontrolats i les inundacions mortals que actualment estan convertint els programes de notícies en un subgènere del cinema de catàstrofes, semblaran incidents menors en comparació amb els cataclismes que ens esperen. De fet, ja hi ha uns quants llibres que expliquen exactament què passarà. Segons The Uninhabitable Earth (2019), de David Wallace-Wells, si la temperatura del planeta puja més enllà de 2 graus, l’augment del nivell del mar convertirà zones immenses de terra agrícola en esponges plenes de sal i deixarà les ciutats de totes les costes sota aigua (Barcelona inclosa); un augment d’huracans destruirà cases i infraestructures essencials; i les sequeres –a més de matar uns 35.000 europeus cada estiu i convertir el hajj a la Meca en un genocidi– donaran peu a uns incendis tropicals dels quals fugiran milions d’insectes portadors de diverses malalties mortals. Si no volem que els nostres fills acabin agafant vaporettos vestits de mosquiteres per anar a llocs de treball sense llum –una possibilitat ben real– potser hauríem de fer un cop de cap. Al cap i a la fi, ja sabem des de fa temps a qui hem de copejar.