Lluitant contra el silenci i el terror

Khalida Popal, excapitana de l’equip de futbol femení de l’Afganistan, actualment a l’exili, ha demanat a les jugadores que esborrin fotos i perfils i cremin els seus uniformes: noies darrere una pilota? Això no plau a Al·là i els talibans ja les estan buscant. El 2015 Rukhshana es va escapar de casa fugint d’un matrimoni forçat, va ser acusada d’adulteri i la van lapidar fins a la mort i exposar en un vídeo per a escarni i escarment públic; quan va veure aquesta gravació Zahra Joya, periodista que als anys noranta anava a escola vestida de nen, va crear un web de notícies amb el seu nom –Rukhshana Media– en què les dones expliquen la seva experiència en primera persona. Joya intenta resistir, però altres periodistes hi han deixat la pell tant pel que expliquen com per l’acció de fer-se visibles, fins a l’extrem que el mes de març passat tres estudiants de secundària van ser abatudes a trets mentre treballaven a temps parcial per a un mitjà de comunicació de Jalalabad; donaven mal exemple. Negin Khpolwak és la primera dona directora d’orquestra del país, la Zohra de Kabul, formada per unes 30 joves rescatades de la pobresa i de l’enclaustrament i decidides a estudiar i independitzar-se malgrat les amenaces dels infeliços que consideren qualsevol art pecat i l’educació de les nenes quelcom abominable. Ni Negin ni les seves deixebles que amb els seus concerts han assolit prestigi internacional imaginen el món sense música. Sense música, sense educació, sense notícies, sense cultura, un món apagat en el silenci i el terror. Els sona d’alguna cosa?