Aragonès desagrada

Com deia l’àvia Neus, dura poc, l’alegria, a casa del pobre. Després d’unes vacances polítiques comme il faut en lloc del desastre dels estius anteriors plens de mogudes, la nomenclatura més nomenclatura havia tornat espaterrant i espaterradora (per al meu gust). No els portaveus, no, els de veritat. La secretària general del partit, Marta Rovira, i el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès. Han tornat amb un bon feix sota el braç que fa feliç. Des de dilluns tenim Mesa Negociadora del Conflicte Polític que ens postula la Marta Rovira i una data a la vista fixada pel President. Pel 2030, nets de ventre. A tot estirar el 2029 haurem votat en un referèndum acordat i amb vistiplau europeu. Però vet aquí, coses d’aquest país, que a la Marta Rovira no la creu ni el seu propi partit. I tothom continua parlant de taula de diàleg, incloent-hi la portaveu Marta Vilalta i el president Aragonès, la concreció de data del qual ha enxarinat la parròquia. Els uns perquè la veuen massa lluny, els altres perquè ni en volen i els sotsoficials i oficials de la tribu perquè gat escaldat aigua tèbia tem i no volen sentir parlar de dates, siguin a prop o siguin lluny. Per postres, Madrid ha renyat bo i que sorprenentment ni els nostres propis mitjans n’havien fet grans títols (de la data del 2029). I no només ens han renyat per parlar “d’horitzons que no toquen”. Han tornat a ajornar la reforma del delicte de sedició al Codi Penal. I tan amples!