Tothom té dret a salvar la vida

A Mali hi ha un conflicte armat; els pescadors del Senegal es queixen que la sobrepesca industrial exhaureix els bancs i els condemna a la misèria; a Guinea Conakry, fins al 5 de setembre hi havia una dictadura ferotge i els militars van fer un cop d’estat. Des d’aquesta banda de la ratlla, molta gent es pregunta: per què venen?, què volen? Molt senzill: fugir de l’empobriment i la violència i guanyar un futur. Contra aquest propòsit no funcionen fronteres ni lleis restrictives tancant les portes d’Europa. Malgrat els obstacles volen canviar de vida i no dubten a iniciar un viatge que el darrer estiu n’ha portat molts a la mort. Segons les dades recollides pel projecte Migrants Desapareguts de l’Organització Internacional per les Migracions (OIM), entre l’1 de gener i el 14 de setembre del 2021, en el trajecte marítim entre l’Àfrica Occidental i les illes Canàries, han mort 786 persones entre els quals hi ha 177 dones i 50 nens. Són dades verificades que no recullen el que es coneix com a naufragis invisibles, que segons l’ONG Caminando Fronteras faria pujar la xifra als 2.087 desapareguts. Ho fan en embarcacions de condició precària que salpen sense aigua ni aliments suficients, que massa sovint es perden i en les quals els viatgers, atrapats per la hipotèrmia, l’esgotament i la deshidratació, es troben a un pas del no retorn. Si es pregunten per què venen, sàpiguen que si des del món ric es mantenen els interessos que perpetuen les injustícies globals (espoli de recursos, tràfic d’armes) tenen tot el dret a venir perquè tothom té dret a intentar salvar la vida.