“Més carbassons i menys avions”

“Més car­bas­sons i menys avi­ons” és el que cri­da­ven una part dels vuit mil mani­fes­tants a Bar­ce­lona per inten­tar atu­rar l’ampli­ació de l’aero­port del Prat, que de moment ja està atu­rada. També, en entre­vis­tes que la tele­visió de Bar­ce­lona feia als mani­fes­tants, l’argu­men­tació anava per bar­ris, és a dir, segons el color de la ide­o­lo­gia que es tenia.

Com si fos una cri­a­tu­rada, la minis­tra espa­nyola de Trans­port, la cata­lana Raquel Sánchez, va con­vo­car una roda de premsa urgent per comu­ni­car-nos que no hi hau­ria ampli­ació de l’aero­port i reti­rava la inversió de 1.700 mili­ons d’euros. L’argu­ment va ser per “manca de con­sens”; com que no va per­me­tre pre­gun­tes, ens vam que­dar amb aquesta raó. De fet, al govern de Madrid també n’hi ha poc, de con­sens, però ella en culpa el govern català. La mani­fes­tació ja estava con­vo­cada i calia apro­fi­tar-la.

Algun dia pot­ser en sabrem alguna raó més, però és estrany aquest cop de geni i pot­ser tro­baríem alguna raó en el fet que s’havia de cele­brar la reunió de la “taula de diàleg” i que ben aviat s’hau­ran d’apro­var els pres­su­pos­tos espa­nyols i Pedro Sánchez neces­sita els vots d’ERC. La política espa­nyola ha entrat en una espi­ral de xan­tat­ges de baixa estopa quan es tracta de nego­ciar amb Cata­lu­nya. Ara com ara cap mal­fiança es pot des­car­tar.

La mani­fes­tació de diu­menge va ser un pro­digi de capa­ci­tat de trans­for­mació, puix l’objec­tiu prin­ci­pal pel qual s’havia con­vo­cat la mani­fes­tació, com hem dit abans, ja no tenia sen­tit a l’estar anul·lat el pro­jecte, i es va apro­fi­tar per fer un poti-poti que mol­tes vega­des resul­tava una mica extra­va­gant.

El que sem­blava una mena de fil con­duc­tor clar era dos con­cep­tes que, dits així sols, no volen dir gran cosa: decrei­xe­ment econòmic i canvi de model econòmic, i els dos podrien estar molt ben resu­mits amb el titu­lar: “Més car­bas­sons i menys avi­ons.” Són gent a qui els fa por el progrés i, amb tot el dret vol­drien tor­nar enrere, però no diuen fins on esta­rien dis­po­sats a recu­lar i sacri­fi­car-se. La resta cre­iem en la tec­no­lo­gia i la capa­ci­tat de la ciència, com ho ha demos­trat amb la pandèmia, per tal d’apor­tar solu­ci­ons als efec­tes inde­sit­jats d’un crei­xe­ment des­con­tro­lat i per tant orde­nant-lo fent com­pa­ti­ble la con­vivència dels car­bas­sons amb els avi­ons.

És urgent que els cata­lans acla­rim una posició a l’hora de pen­sar en el nos­tre futur. Si volem ser un país gran, només podrem ser-ho si pen­sem en gran; i hi ha una tendència en la nos­tra classe política, i també en una part de la soci­e­tat, que és que fa una mena de basarda pen­sar en gran. De fet pot­ser també és un dels obs­ta­cles que hem de vèncer i que no ens per­met que tin­guem grans empre­ses i, per com­pen­sar-ho, les hem demo­nit­zat al temps que mag­ni­ficàvem les peti­tes i les mit­ja­nes, sense ado­nar-nos que en un país “gran” totes les empre­ses tenen el seu rol i són molt impor­tants. I un país que vol ser gran, o és molt indus­tri­a­lit­zat o mai serà gran.

Hi ha dos fets ben recents que cor­ro­bo­ren aquesta afir­mació: la com­pra per part de la mul­ti­na­ci­o­nal far­macèutica cata­lana Gri­fols de l’ale­ma­nya Bio­test per 1.100 mili­ons d’euros. I la com­pra que ha fet Hipra de l’empresa de bio­tec­no­lo­gia Good­Gut, cre­ada per científics giro­nins i situ­ada al Parc Tec­nològic de la Uni­ver­si­tat de Girona. En aquest segon cas és espe­ci­al­ment relle­vant perquè la far­macèutica d’Amer con­so­lida l’aposta per la seva divisió de salut humana amb l’espe­rança que ben aviat tin­gui en el mer­cat la seva vacuna conta la Covid-19. I també és deter­mi­nant perquè ha com­prat una start-up giro­nina evi­tant el que ens passa massa sovint, que després de l’esforç i la inversió en R+D del nos­tre talent són venu­des a una mul­ti­na­ci­o­nal estran­gera. Avui Hipra ocupa la sisena plaça del rànquing mun­dial per la salut ani­mal.

El país és el que els seus líders són, i és per això que té tanta importància la capa­ci­tat de lide­ratge i for­mació dels que han de crear el futur i no limi­tar-se a seguir-lo, que és el que fan els medi­o­cres; i per això cal tenir molt clar on es vol anar i for­ta­lesa per defen­sar-ho. Si no es té la for­ta­lesa sufi­ci­ent, en poc temps ens con­ver­ti­rem en un país només de car­bas­sons.