Rodalies

Em sembla que no m’equivoco si dic que som una gran majoria els damnificats, directes o indirectes, per la vaga d’aquests dies dels maquinistes de Renfe. Estudiants, treballadors, jubilats... abandonats al desconcert i obligats a refer plans, a buscar vies alternatives (sovint més cares i contaminants) per arribar a temps a la universitat, a la feina, a la visita del metge. Qui més qui menys tothom té una història per explicar, una mala experiència a retreure. A qui? A l’operadora, naturalment, per l’incompliment dels serveis mínims, però també als responsables estatals i als governants que ara s’afanyen a exigir a Madrid el traspàs de Rodalies i a fer-ne el “cavall de batalla” de la present legislatura. Quants anys fa que reclamem el traspàs integral, més inversions, una gestió eficient i moderna del servei ferroviari? Ara que a escala global es parla tant de canvi de model, d’una economia més verda i digital, d’un transport sostenible que descongestioni el trànsit rodat a les grans aglomeracions urbanes... com és que continuem ancorats en les velles ineficiències? Per què no s’aposta de veritat per uns serveis públics de qualitat? Somiem fer de l’aeroport del Prat un hub intercontinental mentre descuidem la infraestructura bàsica que ens ha de dur puntuals a classe o a la feina.