Avui és el dia de la Hispanidaz i haurem d’estar atents a ves a saber què, no fos cas que algun paracaigudista embolicat amb la bandera espanyola s’estavellés contra un fanal. Curiosa –per dir-ho d’alguna manera–, aquesta celebració. El papa Francesc ha demanat perdó pels excessos de l’Església durant la conquesta d’Amèrica, mentre que Pablo Casado, el líder del PP, deia ahir que la considera “la fita més important de la humanitat després de Roma”. Cordons, aquest Casado. D’ell els volia parlar avui. L’han seguida, aquesta convenció que acaba de fer voltant per Espanya com si fos un torero de gira? Una setmana amunt i avall per anunciar que ell és el futur, el proper presidente espanyol, i qui l’acompanya? Un munt d’ex que formen part del passat. I quins ex! Francisco Camps, l’expresident valencià que va haver de dimitir per casos de corrupció, estava content que el ressuscitessin. “El meu partit torna”, va dir. Casado s’ha envoltat de pesos pesants. L’exministre Ignacio Camuñas (“El 1936 no hi va haver cap cop d’estat [...], és millor oblidar el passat [...], el culpable de la Guerra Civil no va ser la dreta, sinó la República”) hi va ser per donar-li suport. I Rajoy, el del 155. I, ep, Aleix Vidal-Quadras (perdó, Alejo), que va fer una intervenció brillant: “Va ser un error dels constitucionalistes del 78 haver dotat les autonomies d’un Parlament, una bandera, un himne, un dia de la pàtria, cotxes oficials, cossos de seguretat, una formidable corporació de ràdio i televisió, una llengua cooficial i una il·limitada capacitat per saquejar l’erari públic.” Hi va ser també l’expresident Sarkozy. “És un honor comptar amb tu, volem prendre exemple de la teva gestió”, li va dir Casado. Dos dies després, la justícia condemnava Sarkozy per haver finançat il·legalment una campanya electoral del partit amb factures falses. Brillant. I hi va ser Aznar, també, que li va donar els seus consells sobre com “respondre al desafiament dels separatistes” amb “fermesa i coratge”. Curiós futur, aquest de què parla Casado.