Últim o primer cop de pal?

Ni dissimulen. Van tan sobrats, se saben tan coberts i se senten tan segurs, que ni miren d’executar una venjança una mica endreçada. Barrip-barrap, que deia l’àvia Neus. A la vista de tothom i a cara descoberta. Qui els ha de dir res, a ells? El Tribunal de Cuentas (majoria del PP) tenia el mandat caducat des del juliol i just ahir que anunciaven l’acord per renovar-lo i que a partir del 25 d’octubre tindrà majoria del PSOE durant nou anys, van decidir que rebutjaven els avals del govern per pagar les fiances dels exalts càrrecs per l’acció exterior. Coses de la independència dels magistrats, justificaran ells, que troben que li busquem cinc peus al gat. Però la pregunta és simple i clara: és l’últim cop de pal del Partit Popular o és el primer cop de pal del Partit Socialista Obrer Español? És cosa del Tribunal conservador que marxa o del Tribunal progressista que arriba? És coral, a fe de Déu, encara que els que surten s’hagin afanyat a deixar-la signada. Que dormim o què? És una interpretació a quatre mans com ho va ser l’aprovació, promulgació i aplicació del 155. És una interpretació a quatre mans com ho va ser i ho és l’onada de repressió policial i judicial que varen aixecar a partir de l’1-O. No hi ha poli bo i poli dolent com prediquen i volen fer creure algunes veus de les esquerres. Són tallats pel mateix patró i des d’ahir són els causants del nou calvari que ara s’inicia per als encausats i que es diu embargament.