Henrietta Lacks està salvant vides

Es deia Hen­ri­etta Lacks, havia nas­cut l’1 d’agost de 1920, la seva mare no va superar el desè part i els ger­mans van ser aco­llits per dife­rents fami­li­ars; ella va anar a viure a Clo­ver (Virgínia) amb el seu avi, que cul­ti­vava tabac en ter­res que els avant­pas­sats havien tre­ba­llat com a esclaus. Es va casar i va tenir cinc fills. El 1951 va patir una hemorràgia vagi­nal i en el con­sul­tori de gine­co­lo­gia de l’hos­pi­tal Johns Hopkins li van diagnos­ti­car un càncer de coll uterí que se la va endur el 4 d’octu­bre d’aquell mateix any, ara en fa setanta. Ella va morir però les seves cèl·lules són ben vives i han sal­vat i estan sal­vant mili­ons de vides. Les conei­xen? Por­ten les ini­ci­als del seu nom HeLa i han con­tribuït a impor­tants avenços mèdics com ara les vacu­nes con­tra la poli­o­mi­e­li­tis i el virus del papil·loma humà, els fàrmacs per al trac­ta­ment del VIH, l’hemofília, la leucèmia, el Parkin­son, a més de ser deci­si­ves en matèria de salut repro­duc­tiva, inclosa la fecun­dació in vitro, per a la inves­ti­gació sobre afec­ci­ons cro­mosòmiques i per plan­tar cara al càncer i a la Covid-19. La ciència, però, ha ocul­tat aquesta història que va començar en fals: ningú va dema­nar auto­rit­zació a Hen­ri­etta per a l’extracció i repro­ducció del seu mate­rial genètic i no ha estat fins ara –dime­cres pas­sat– que l’OMS ha reco­ne­gut for­mal­ment el seu lle­gat. Un reco­nei­xe­ment més que meres­cut però insu­fi­ci­ent –i un punt cínic– si es man­te­nen les desi­gual­tats que fan, per exem­ple, que les nenes de països empo­brits no acce­dei­xin a la immu­nit­zació con­tra el papil·loma. Qui­nes vides està sal­vant Hen­ri­etta Lacks?