Ens hi posaran llacets

Per llei (disposició tercera de l’Estatut ribotat) tocaven a Catalunya inversions anuals per valor del 19% del PIB, i no s’han fet mai. També per llei (pressupostos generals de l’Estat) i com a agraïment que vots independentistes mantenen el govern més progressista de la història, se la passen (la llei) un any més per l’engonal. La inversió que proposen per al 2022 (en faran un bis el 2023) és del 17%. L’execució pressupostària mitjana a Catalunya dels darrers cinc anys no és del 113% com a Madrid, sinó del 65%. El 17% quedarà, a l’hora de la veritat, com un 11% del PIB, i donem gràcies a Déu i a la Cunillera si hi arribem. La mosqueta morta de la delegació del govern, que ens tracta com a beneïts, que diria l’àvia Neus, predica que no patim, que hi ha uns calés de més que venen de no sé on i que compensaran no sé què. El més bonic del cas és que s’hauran de votar (els votarem perquè diuen que si no els votem ve la dreta) sense traspàs de Rodalies (diu la ministra de Transports que no pot ser). Els votarem sense el traspàs de la comissaria (buida) de Via Laietana (diu el ministre de l’Interior que no pot ser). I els votarem sense el blindatge del català en la llei de l’audiovisual (diu la ministra d’Economia que tampoc pot ser). Tots aquests pans hem deixat abans de la fornada de València, abans de l’eufòria, els petons i abraçades d’aquest cap de setmana entre els que fa quatre dies es ganivetejaven. Falten llacets, ja ho veureu.