El que faltava pel duro

Vostès ja ho deuen sos­pi­tar, però els ho escric perquè no en quedi dubte. No soc dels que van al Círculo Eqüestre. No se m’hi ha per­dut res i el que hi tro­ba­ria temo que no seria del meu gust. És pos­si­ble, a més a més, que tam­poc hi fos gaire ben rebut, a banda d’allò que l’àvia Neus en deia “per fer com­pli­ments”, que volia dir per edu­cació, però com una mica de pagès. No m’hi bus­queu, no. Si us en parlo és perquè lle­geixo el que diuen les cròniques, fins i tot les del Círculo Eqüestre. Que a mi no se m’hi hagi per­dut res no vol dir que no hi haguem de per­dre el temps oportú per saber quina en maqui­nen i amb qui la maqui­nen. Dime­cres les boque­tes d’or eren la del peri­o­dista Joaquín Luna, la de l’advo­cat Miquel Roca, defen­sor de la prin­cesa que no recor­dava res del que apro­vava en con­sell d’admi­nis­tració, i del recon­ci­liat de València, Felipe González. Pesos pesants tots ells, ja veieu, que no estan per romanços com el de les expli­ca­ci­ons que l’emèrit es deu i ens deu, que pre­di­quen Zapa­tero i Sánchez. Bé prou que ho saben, ells, el que llegíeu abans-d’ahir en el Vora­viu. Està tot expli­cat. L’ocurrència de Zapa­tero i Sánchez, com si fóssim psi­co­a­na­lis­tes, tam­poc s’aguanta a les altes esfe­res. És el que fal­tava pel duro. Felipe vol que torni i que li res­pec­tem la pre­sumpció d’innocència. Com se la res­pecta ell, fent regu­la­rit­za­ci­ons de mili­ons a Hisenda! O sigui que ja ho sabem. A callar. El Círculo aplau­deix amb les ore­lles!