En via morta

La meva filla petita agafa cada dia un tren de rodalies per anar a l’institut. Des que va començar el curs, la manca de puntualitat dels trens i les constants incidències en el servei han fet que aquesta via de transport públic sigui molt fiable: quasi sempre falla. Són comptats els cops en què ha pogut arribar puntual a l’institut. A la meva filla gran, que fa llargues estades als trens cada cop que n’agafa un de distància mitjana per anar de Flaçà a Barcelona, li costa creure que, aquest trajecte que a ella li suposa passar quasi dues hores enxubada al vagó, 35 anys enrere la seva mare i jo el fèiem en poc més d’una hora amb el mateix mitjà. “La claror al final del túnel la fa el tren que ve cap a nosaltres (Robert Lowell)”, em va enviar ella per WhatsApp el gloriós jorn en què va estar més de cinc hores per cobrir aquest recorregut.

A la retina, hi tinc clavada la imatge bucòlica dels líders mundials del G-20 llançant una moneda a la Fontana di Trevi la setmana passada. Relaciono aquesta estampa de la macropolítica amb la piulada que el publicista Arnau Font té fixada al seu compte de Twitter, on exposa que per anar de casa seva a la feina (de Banyoles a Salt) amb transport públic ha d’esmerçar 2 hores i 23 minuts, mentre que amb cotxe particular hi està només 22 minuts.

S’han aixecat els peatges de l’AP-7. Com que no hi ha cap xarxa viària alternativa a l’AP-7, el resultat és que l’antiga autopista s’ha convertit en una via massificada i de conducció perillosa. És un escàndol si, per exemple, ho compares amb les vies radials de què disposa Madrid.

Avui, nit de Tots Sants, plou una mica. Les carreteres, com tot el país, estan despintades. Amb el xim-xim nocturn hi ha carrils que de tan desdibuixats són purament intuïtius. Aquesta deixadesa general en l’aplicació de mesures per afavorir el transport públic, per reduir el consum d’energia i millorar la vida bàsica de les persones, és menystenir la capacitat transformadora de la política. Gosaria dir que és la larva de descurança que necessita el totalitarisme.