Carles Vidal és Tom Hagan
Els cinèfils ho recordaran: Tom Hagen era el personatge interpretat per Robert Duvall a El Padrí. el fill adoptiu i conseller de Vito Corleone. I, amb una petita variació vocàlica, més a prop d’aquí tenim un excel·lent músic que es fa dir Tom Hagan , tot i que en el registre civil consta com a Carles Vidal. Aquest músic saltenc ha acumulat, des de fa un quart de segle, un llarg llistat d’antecedents sonors: va començar als 16 anys tocant hardcore melòdic amb un grup anomenat Smooth, però va tenir més repercussió la seva experiència com a guitarrista dels memorables Without i la seva spin-off, Miau Miau, sense oblidar tampoc Bikini Summer. El 2010 va debutar en solitari com a Tom Hagan amb un disc titulat Carlitos Buey –més cinema: un singular homenatge a Carlito’s Way d’Al Pacino–, amb el qual va iniciar una trilogia imprescindible, completada amb Carlitos Ferrocarril (2011) i Muy bien Carlitos (2013). La trilogia va quedar unificada no només per la imatge gràfica creada per als tres discos per Ilich Roimeser, sinó sobretot per la visió desacomplexada de la música, prescindint d’acotacions estilístiques, que hi ha va mostrar Tom Hagan, avançant-se uns anys a l’excitant disbauxa sonora que caracteritza la tercera dècada del segle XXI. El 2015, Tom Hagan va publicar un disc titulat senzillament Carles Vidal. Des de llavors, no havia publicat res més. De fet, a la seva pàgina de Spotify hi apareixen un parell de discos més al seu nom, però resulta que no són seus, sinó d’un altre Tom Hagen d’Arizona. Els últims anys, Carles Vidal ha continuat tocant i col·laborant amb músics com Xevi Pigem, Bécquer, l’Orchestra Fireluche i, sobretot, Xebi SF: és el baixista del seu grup des de Tibidabo (2016). Paral·lelament ha treballat en la producció de diversos festivals.
Ara, Tom Hagan torna amb un EP titulat 2016-2020 amb l’única cançó que aparentment ha fet en tots aquests anys: un tema preciós titulat Velomar. “Soc un gandul”, diu per justificar l’escassa productivitat. El disc, gravat amb Manel Díaz, Juan Herrera, Mau Boada i Oriol Tonietti, encara no està penjat a les plataformes perquè no s’adapta –un disc amb títol que conté una sola cançó amb un altre títol– a les seves regles, però de moment es pot adquirir comprant una bossa de tela, que com a regal inclou una targeta amb el codi de descàrrega. És Tom Hagan , és diferent. Seguiu-li la pista.
