Franquistes i franquisme

El líder del PP, Pablo Casado, se’n va a una missa en honor del dic­ta­dor Fran­cisco Franco quan fa anys de la seva mort i aquí no ha pas­sat res. No m’ima­gino la mateixa situ­ació a Ale­ma­nya o a Itàlia, és a dir, que enxam­pin el cap de l’opo­sició home­nat­jant Hit­ler o Mus­so­lini i que no dimi­tis­sin l’endemà mateix.

Spain is dif­fe­rent, ja ho deia l’eslògan fran­quista, que el també fran­quista, mal­grat l’emblan­qui­na­ment poste­rior, Manuel Fraga Iri­barne, es va inven­tar per pro­mo­ci­o­nar el turisme i començar a treure, una mica, Espa­nya de la misèria moral, social i econòmica a la qual l’havia abo­cat la dic­ta­dura.

Fa qua­ranta-sis anys que el dic­ta­dor va morir impu­ne­ment al llit i els seus hereus polítics, el PP i Vox, ja no se n’ama­guen, de la devoció que li tenen, a Franco i al seu règim. Fa l’efecte que, si pogues­sin, farien pas­ses enrere de tot el que s’ha acon­se­guit, en avenços polítics i soci­als a l’Estat –mal­grat tot i mal­grat els greu­ges amb Cata­lu­nya que per­sis­tei­xen i s’agreu­gen.

Els popu­lars es van afa­nyar a des­men­tir que Casado hagués anat a home­nat­jar Franco a propòsit, que només pas­sava per allà i que allò era una sim­ple missa de difunts [sic]. Tot ple­gat deixa encara més en ridícul el líder popu­lar, però res ens hau­ria de sor­pren­dre. Només cal mirar com el PP vota sis­temàtica­ment en con­tra de qual­se­vol con­demna al fran­quisme, com no dona suport a la reforma de la llei de la memòria històrica o com ajuda a per­pe­tuar jut­ges i magis­trats de pro­vada ide­o­lo­gia fran­quista en les prin­ci­pals ins­ti­tu­ci­ons judi­ci­als.

L’his­to­ri­a­dor britànic Paul Pres­ton, un dels que més han estu­diat el règim de Franco, va dir dis­sabte que “el fran­quisme roman ben viu a Espa­nya”. No cal, cer­ta­ment, que una veu auto­rit­zada com Pres­ton, ho cer­ti­fi­qui, perquè és una veri­tat que es pot con­fir­mar cada dia al Congrés espa­nyol, en la judi­ca­tura i en mol­tes ins­ti­tu­ci­ons.