Els enfonsats i els salvats

Molt al principi de la pandèmia, quan encara no existia cap vacuna i el virus ens tenia confinats a casa, es va plantejar d’instaurar un passaport que facilités els moviments d’aquells que ja haguessin superat la malaltia per tal d’alleugerir la pressió econòmica del tancament forçós. La mesura, deixant de banda que invitava la població a exposar-se deliberadament al contagi per obtenir la gràcia de la immunitat, va ser rebuda amb protestes unànimes i va acabar sent rebutjada per raons ètiques i legals. Al cap d’un any i mig, la implantació del “passaport covid”, que proposa la mateixa divisió entre els enfonsats i els salvats, ha estat acceptada sense discussió i aplicada amb mà de ferro a tot Europa. Què ha passat entremig, que motivi un tal relaxament dels drets dels ciutadans, fins i tot de la seva capacitat de discrepar i debatre? Que ara sí que existeixen vacunes, i que la seva veloç distribució a escala mundial s’ha convertit en una operació capitalista sense precedents, amb l’inestimable pretext humanitari que li brinden els desbordats departaments de salut. Com qualsevol sistema que aspira a l’hegemonia, ha creat els seus propis enemics, la massa residual de no vacunats que els noticiaris satanitzen com una tropa d’il·luminats feixistoides, insolidaris i criminals, obviant que entre aquests indesitjables inclouen els menors d’edat. Molta gent simplement dubta de l’eficàcia d’una vacuna creada amb presses, de la qual cada vegada calen més dosis i que no ha impedit el fenomenal rebrot de l’últim mes tot i haver estat administrada a més del 80% de la població.