Triple grilló

Així com la litúrgia catòlica, el refra­nero español i la Trinca coin­ci­dien que “tres jue­ves hay en el año que relu­cen más que el sol: Jue­ves Santo, Cor­pus Christi y el día de la Ascensión”, a l’Espa­nya cons­ti­tu­ci­o­nal hi ha tres pre­cep­tes que enllu­er­nen demòcra­tes, no demòcra­tes i qual­se­vol mirada crítica, que són la monar­quia, la indi­vi­si­ble uni­tat de la nació i la supre­ma­cia de la llen­gua cas­te­llana. En ter­mes cons­ti­tu­ci­o­nals, els arti­cles 1, 2 i 3. Més clar, l’aigua. Però en una set­mana de fas­tos cons­ti­tu­ci­o­nals pel 43è any de vida de la Carta Magna, val la pena apro­fun­dir una mica i recor­dar que la febre cons­ti­tu­ci­o­na­lista espa­nyola no res­pon a una vocació de pac­tar, sinó a una vocació d’impe­rar. No és pas cap teo­ria foras­se­nyada; és el resul­tat empíric del fet que qui va con­ce­dir i aju­dar a redac­tar la Bíblia del nou règim a Espa­nya després de la mort de Franco van ser els matei­xos que van con­que­rir el poder per les armes i que es van pas­sar qua­tre dècades manant, repri­mint i matant a dis­creció i sense manies. El rei Joan Car­les el va desig­nar Franco, i amb ell la res­tau­ració de la monar­quia borbònica per damunt de la legi­ti­mi­tat democràtica de la República. La sobi­ra­nia única i indi­vi­si­ble de la nació espa­nyola és una invenció del segle XVIII, impo­sada a sang i fetge per Felip V i here­tada de bon grat per pre­sump­tes defen­sors dels drets i les lli­ber­tats democràtiques dels indi­vi­dus i dels pobles. I què dir del cas­tellà? Una llen­gua mera­ve­llosa, però impo­sada històrica­ment des de la volun­tat uni­for­mit­za­dora de subs­ti­tució del català, impul­sada per segles de per­se­cució de la llen­gua i cul­tura cata­la­nes i ara con­so­li­dada com un bé supe­rior a les altres llengües de l’Estat, que la Cons­ti­tució diu que vol pro­te­gir però ni tan sols és capaç d’esmen­tar. La llen­gua, la pàtria i el rei, el tri­ple grilló que els ano­me­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes, de totes les mane­res pos­si­bles, s’entes­ten a fixar al coll de mili­ons de ciu­ta­dans que no tenen cap intenció de fer seus mai, per la sen­zi­lla raó que sem­pre n’han estat ali­ens.