L’escola en català

Ara que ens tornen a dinamitar la modèlica immersió lingüística amb una sentència colonitzadora i impròpia, és bo recordar que a finals dels anys seixanta un grup de mestres capitanejats per la pedagoga Marta Mata va començar a somiar amb una escola en català, progressista i de qualitat que tragués de la foscor l’ensenyament imposat per una dictadura franquista que havia obligat a utilitzar el castellà com a única llengua d’aprenentatge.

A les comarques gironines va ser l’escola de Celrà primer, seguida l’any 1977 per la de Sant Salvador d’Horta de Santa Coloma de Farners, la que va començar a impartir l’ensenyament de la lectura i escriptura en llengua catalana. Suposava tot un canvi de mentalitat, no absenta de polèmica raonable, per les pors i els dubtes que sorgien en les famílies a l’hora d’acceptar aquesta modalitat. Pensem que en aquella època un 40% de la població de Catalunya era immigrada castellanoparlant i un 60% era autòctona, catalanoparlant però no educada en català.

La possibilitat que en alguns centres es realitzés l’aprenentatge en català va ser fruit del compromís de pedagogs i docents que pivotaven a l’entorn de l’Escola de Mestres Rosa Sensat; de la participació a les brillants Escoles d’Estiu, on s’inspirava tota una renovació pedagògica progressista; de l’esforç i determinació dels ensenyants que ho havien d’implementar, i de l’empenta, dins les associacions de pares d’alumnes, d’algunes famílies convençudes.

El 1983 es va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés per 105 vots a favor i una abstenció la llei de normalització lingüística, que es va començar a aplicar a Santa Coloma de Gramenet. Finalment, el somni s’havia fet realitat. A partir del curs 1992/1993 l’escola en català es va convertir en el model d’ensenyament a tot Catalunya. Amb el temps, ha esdevingut un exemple d’èxit inclusiu i d’igualtat d’oportunitats que ha contribuït a la cohesió social, a l’equitat del país i a l’obtenció d’uns bons resultats acadèmics avalats per diferents elements externs d’avaluació.

Que ara hàgim de tornar a manifestar-nos i a defensar amb dents i ungles la immersió lingüística i una escola en català resulta inversemblant per a tots els que la vam fer possible i un despropòsit per a l’educació d’aquest país.