De coral, deixem-hi el cant

Grato i grato des de dilluns a veure què trobo que doni algu­nes claus ver­da­de­res sobre la des­ti­tució del major Tra­pero. Res de res excepte les qua­tre obvi­e­tats que tots sabem i l’evidència que era dels pocs “alts càrrecs” que que­da­ven actius en con­se­lle­ries que han can­viat de soci de govern. A Tra­pero el va res­ti­tuir Junts i ara Inte­rior és un depar­ta­ment d’ERC. Ells ho sabran! I que consti que quan dic que ells ho sabran no atino ben bé a saber a qui em refe­reixo com a “ells”. Però algú ha de saber-ho, és clar. No pot ser que la versió cupaire aquesta que es dona que el futur ha de tenir més a veure amb un coman­da­ment “coral” que amb direc­ci­ons “per­so­na­lis­tes” sigui una altra cosa que una estratègia de comu­ni­cació d’aque­lles de par­lar per no callar. Perquè si real­ment anem cap a un coman­da­ment coral de la poli­cia del país, podem riure molt. Els dos grans epi­so­dis comu­ni­ca­tius de Tra­pero es veu­ran des­bor­dats d’aquí a poc. El “Bueno, pues molt bé, pues adiós” que tant vàrem elo­giar i el “pla per dete­nir jo mateix Puig­de­mont” que va dir que tenia al Tri­bu­nal Suprem i que tant ens va des­trem­par, seran cen­dra en un tres i no res. Coman­da­ment poli­cial coral! Això sí que és moder­ni­tat i canvi! Per què no hi dei­xem el cant, de coral? De veri­tat que és necessària tanta inno­vació amb sis­te­mes que fa anys que fun­ci­o­nen bé arreu? De veri­tat que és neces­sari jugar tot el dia amb les coses de men­jar? Dei­xem-hi el cant, com a coral!