Felices vigílies

Aquest any, tan bon punt va començar el solstici d’hivern, van arribar les primeres felicitacions de Nadal. Diria que moltes s’han enviat abans d’hora, com si, en fer-ho, se segellés un pacte secret i silenciós que aquest cop sí que, amb molts de condicionants, hi haurà celebracions familiars i d’amics al voltant d’una taula. Admiro les persones que dediquen temps a l’hora de confeccionar felicitacions, buscant icones i frases pròpies o alienes amb les quals desitjar bones festes. La primera que vaig rebre, d’una amiga que és psicòloga, diu: “Sigues tu mateix, els altres llocs estan ocupats” (Oscar Wilde). La llegeixo i la veig a ella, dient-ho. De la felicitació d’un company, que és fotògraf, en destaca la imatge d’un arbre il·luminat de forma misteriosa acompanyat de la següent reflexió: “Demana que les paraules noves que hem incorporat, com ara ecoansietat i vaccinar, no ens facin perdre de vista vells mots com llibertat, fraternitat, igualtat i solidaritat.” I què me’n diuen d’aquest poema del físic David Jou?: “I m’omple en l’espera un tenaç pensament de pau que voldria que sempre tinguessis, i veig el futur que voldria que et fessis sovint molt llunyà i, algun cop, imminent.” És d’una felicitació institucional, però s’intueix que al darrere hi ha una ànima sensible, en aquest cas d’una col·lega de professió.