Deixeu-me sortir, que no puc respirar. Tranquils, que no parlaré de mascaretes, podeu respirar. De tots és sabut que aquells qui han patit més en aquesta pandèmia, sense oblidar mai els sanitaris, han estat els autònoms. Només cal passejar per les nostres comarques i fer recompte de la quantitat d’establiments tancats o en liquidació. I de la gent que s’ha quedat sense feina.

No semblava prou la càrrega que havien de suportar per poder exercir la seva activitat: tràmits burocràtics, taxes, despeses de lloguer (afortunats aquells que tenen establiment de propietat), impostos, quota d’autònoms, assegurances, despeses d’assessorament, acompliment de lleis de riscos laborals, de sanitat, de protecció de dades, de medi ambient… A les quals cal afegir, gràcies a la pandèmia, la renegociació dels contractes de lloguers (això comptant que els llogaters han tingut prou sensibilitat per a facilitar-ho), refinançaments amb entitats bancàries (que de tots és ben sabut que mai es faran si no s’acompanyen d’una bona rendibilitat), sol·licituds de finançament covid (amb la corresponent despesa de gestió i assessorament)…

Sort han tingut de les subvencions covid rebudes (miserables per a molts que sense ingressos s’han vist empesos a sol·licitar ajudes a familiars i amics per poder tirar endavant la família). Però sobretot, cal agrair a l’administració la bonificació de la quota d’autònoms amb exoneracions del 25 al 50%, i això amb ingressos nuls, tenint en compte que tenen una de les quotes més altes d’Europa.

I per si no en tenien prou, aquesta setmana passada el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions anuncia una modificació en el càlcul de les quotes dels autònoms que podria representar un increment d’aquestes del 40% per a la meitat del col·lectiu; i tot això, com sempre, sense el consens amb les entitats i associacions directament vinculades. El teixit empresarial de les comarques gironines es veurà afectat significativament en els 61.493 autònoms registrats actualment; xifres similars a les del 2018, ja que no sabem si s’aplicarà de forma retroactiva. Com tampoc sabem si l’increment de la quota, que significarà un 30% sobre el rendiment net mensual, s’equipararà amb els drets laborals d’aquest col·lectiu.

Deixeu-me sortir, doncs, d’aquest atzucac. Que no puc respirar.