La factura de la llum del mes de gener a casa és més del doble de fa un any, que ja era un 50% més cara que l’exercici anterior. Els preus de l’electricitat no tenen sostre i els pobres consumidors no tenim cap més remei que pagar, si és que podem. Soc incapaç d’explicar per què s’està produint aquest atracament descontrolat. El govern espanyol, sempre mirant de cara a la galeria amb idees efímeres, ens va aplicar uns descomptes durant quatre mesos, però ves per on el gener del 2022, quan el preu de la llum es continua enfilant cap al cel (o l’infern), s’ha acabat la bonificació. I alerta que mantinguin el 10% d’IVA, que té pebrots que un servei essencial tingui aquest gravamen (amb el PP pitjor, estava al 21%!). Tot plegat és una gran indecència. Es van inventar això dels tres trams, que tampoc hi ha qui s’ho expliqui o està molt clar, ja que el tram més alt és el de les hores de més consum. El setembre passat va circular una comparació de les diferències del preu de l’electricitat: a l’Estat espanyol el MWh era a 130 euros, mentre que a França era a 48 euros i a Bèlgica, a 30 euros. A què és deuen aquestes diferències? És un sense sentit. També va circular una llista dels 25 expolítics (terminologia que no comparteixo) que estan o han estat ficats en el sector elèctric en la darrera dècada. La teoria de les portes giratòries és una realitat i un escàndol absolut. L’expresident José María Aznar és assessor extern d’Endesa i Felipe González ho havia estat de Gas Natural. L’Ángel Acebes és al consell d’Iberdrola; Marcelino Oreja és conseller delegat d’Enagás i en són conselleres Ana Palacio i Isabel Tocino. Miquel Roca Junyent va plegar el 2021 del consell d’administració d’Endesa després de 12 anys. Josu Jon Imaz és conseller delegat de Repsol. Hi ha molts altres polítics coneguts que han format part d’Endesa: Rodolfo Martín Villa, Pedro Solbes o Elena Salgado; a Acciona, hi havia Javier Solana i Carlos Espinosa de los Monteros, pare del diputat de Vox. Josep Borrell estava a Abengoa i el desaparegut Miguel Boyer, a Red Eléctrica. Podríem allargar la llista, però aquesta és la situació: els consells d’administració de les empreses energètiques i els seus consells assessors aixopluguen desenes de polítics socialistes i populars, amb alguna incursió al País Basc o Catalunya. Berlanga es va quedar molt curt: estem davant d’un drama nacional sense fons!