Vaig negociar jo, d’acord?

Només fal­tava aquesta, ara. Una dis­cussió sobre el que ja hem paït. Que hem per­dut els trucs? Importa si es varen nego­ciar els indults i qui els va nego­ciar? És que no es veu que per activa (ERC), per pas­siva (Junts) o per perifràstica (CUP) els ha accep­tat, entès i com­par­tit tot­hom? Què importa qui­nes coses es varen nego­ciar a canvi dels indults? És que no es veu que per activa (ERC), per pas­siva (Junts) o per perifràstica (CUP) tot­hom ha accep­tat que som la comu­ni­tat autònoma que érem i que la ges­ti­o­na­rem d’acord amb les lleis espa­nyo­les, inter­pre­ta­des pels tri­bu­nals espa­nyols? Són ganes, la veri­tat, d’ara aga­far-la amb paper de fumar per si el Pre­si­dent va dir blanc o negre o tot el con­trari. Mireu, els vaig nego­ciar jo, els indults, els vaig nego­ciar amb el govern espa­nyol (amb qui si no?) i els vaig nego­ciar a canvi que faríeu la bon­dat autonòmica que esteu fent per activa (ERC), per pas­siva (Junts) o per perifràstica (CUP). Ho sabeu, no, que dos no dis­cu­tei­xen si un no vol? Sí? Doncs pareu, si us plau! I el sabeu el d’aquell que se’n troba un a qui feia anys que no veia i li diu que el veu tan bé, que ha millo­rat tant amb els anys i que com s’ho fa? Ell li diu que perquè no es dis­cu­teix mai amb ningú, i l’altre no se’l creu. “Home! Per això no serà pas!” Ell gira cua, el deixa amb la paraula a la boca i men­tre se n’allu­nya li crida: “Com tu diguis! No deu ser pas per això.” Oi que se m’inter­preta?, que diu l’altra.