Si que són males persones

La culpa és de les dones que hem renunciat a allò que ens és encomanat via divina: dur fills al món (amb tot el dolor possible, només faltaria!). Ens hem emancipat i negligim el deure sagrat de fer créixer i salvar la Familia española, gloriosa institució que juntament amb el Municipio i el Sindicato constituïen, per la gràcia de Franco, la més genuïna representació de la democràcia orgànica, ai la memòria! I, és clar, nosaltres tan egoistes amb les reivindicacions feminazis (enreda que fa fort) no aconseguim repoblar a bastament la pàtria que està sent ocupada i dominada pels bàrbars del sud o de l’est, gent pobra, incívica, aprofitada, delinqüent de mala entranya –aquests ajudes que acaparen, aquests robatoris incessants, aquestes bandes que violen, aquestes filles apunyalades–. Sort que des de l’imperi –dels vots en ascens, no ho oblidem– els romans planten cara al consens progre i bonista i defensen mesures de negació de drets i d’expulsió dels treballadors estrangers –sessió al Congrés dimarts passat– que són tot un catàleg de foment de l’odi, sabent com saben que amb les paraules també es disparen bales. Males persones, certament, tant si són de conviccions sinceres com si actuen tan sols des del cinisme electoralista: menteixen i s’acarnissen contra els més febles que es veu que necessitem com a mà d’obra però que no hauríem de reconèixer com a ciutadania, bona fórmula per justificar la seva explotació. Això passa perquè les dones parim poc, ja ho deia al principi, i, de fet, és ben natural que contra nosaltres també muntin la seva Croada.