Vox també es diu en català

L’extrema dreta també es diu en català, encara que de vega­des pen­sem que es tracta d’un mal i d’una malal­tia exclu­sius dels bàrbars espa­nyols. No tin­guem palla a l’ull. Una dona atesa per Càritas, bo i par­lant la nos­tra llen­gua amb fluïdesa s’iden­ti­fica com a ocu­pant invo­luntària d’un pis d’una enti­tat bancària. No repe­ti­rem la malau­ra­da­ment repe­tida història de ciu­tats ple­nes d’habi­tat­ges buits i de gent sense recur­sos per acce­dir a un sos­tre digne. No, el que avui ens crida l’atenció i entris­teix i indigna són els comen­ta­ris que lle­gim a peu de plana, d’una insen­si­bi­li­tat i cru­esa tan grans que no sabem si atri­buir a un des­as­sos­sec per­so­nal o a la mala fe. Hi ha qui mani­pula els fets i fa creure que la dona s’ha colat a la casa d’una vídua que viu d’una petita pensió i d’un llo­guer neces­sari per arri­bar a final de mes, i a par­tir d’aquí, via lliure i a cor què vols per esbom­bar la llista habi­tual dels pre­ju­di­cis antiim­mi­gració: per a ells tot és gra­tis, els sub­ven­ci­o­nen els fills, l’escola, el metge, la roba, el men­jar, no tre­ba­llen perquè no volen, delin­quei­xen i sur­ten de la presó amb diners a la but­xaca, són apro­fi­tats, bruts i incapaços d’inte­grar-se, ens enva­ei­xen i colo­nit­zen, a nosal­tres ningú no ens regala res. No m’estra­nya que algú digui que amb aquests argu­ments no entén que Vox només tin­gui deu dipu­tats al Par­la­ment i que un altre iro­nitzi sobre la soli­da­ri­tat mani­fes­tada envers els grans teni­dors i el menys­preu a qui la balla magra. Atenció, que quan els pro­ble­mes no es reso­len política­ment, l’extrema dreta gua­nya la bata­lla cul­tu­ral i pot­ser no ens n’ado­nem.