Opinió

De set en set

Descolonitzar el pensament

La reconciliació difícilment s’aconsegueix sense justícia. Burkina Faso va fer un pas important cap a la reconciliació la setmana passada amb la sentència del judici sobre l’assassinat del president Thomas Sankara (1984-1987), que va posar fi a més de 34 anys d’impunitat. Tot i que dos dels acusats –el president burkinès Blaise Compaoré (1987-2014) i el seu cap de seguretat, Hyacinthe Kafando– van ser condemnats in absentia, hi ha hagut judici, s’ha identificat els culpables, se’ls ha condemnat i se sap què va passar. La importància d’aquest judici rau en el fet que va posar Burkina Faso davant el mirall de la seva història, que és el que l’Estat espanyol es nega a fer reiteradament. D’aquí que el PSOE unís els seus vots als del PP, Vox i Cs el mes passat per vetar que el Congrés investigui la massacre del 3-M de Vitòria de 1976. I és que Espanya continua actuant com un país colonitzador i es mostra orgullosa de ser-ho. Què és si no el que fa amb Catalunya? La resposta és evident. Però què fan alguns partits independentistes? Doncs actuar com a colonitzats cedint al xantatge de l’executiu espanyol i modificant la llei de política lingüística. Al·leguen que si no ho fan ells ho farà el TSJC o que ajudarà a eixamplar la base, quan sabem que aquest mantra, com el de la taula de diàleg, és un bon dormidor. I això del mal menor ja sabem què és. Els partits independentistes haurien de tenir clar que amb la llengua no s’hi negocia i no haurien de tenir por del que faci l’altre, com no en va tenir Sankara en negar-se a pagar el deute extern. La cultura es dignifica, no es pidola!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.