No hi ha pau sense aliments

Fa anys que les orga­nit­za­ci­ons de cam­pe­rols denun­cien que es va cap un model sense futur. Agreu­jada per la pandèmia de la covid-19, el canvi climàtic, la guerra d’Ucraïna i les seves con­seqüències, la crisi ali­mentària mun­dial ense­nya les ver­go­nyes d’un model de pro­ducció i comer­ci­a­lit­zació indus­tri­a­lit­zat, basat en l’espe­cu­lació i abso­lu­ta­ment depen­dent del petroli i el gas –fer­ti­lit­zants nitro­ge­nats, trans­port, pro­ducció, plàstics–, que mos­tra una pre­o­cu­pant fra­gi­li­tat, que s’està esgo­tant. Les puja­des del preu del blat, del blat de moro, de la civada i de l’ordi reper­cu­tei­xen en els països occi­den­tals, on cada cop hi ha més famílies obli­ga­des a pres­cin­dir dels ali­ments fres­cos, la fruita o el peix i que no es poden nodrir de manera sana –només cal veure com s’enfila la inflació–, la qual cosa està con­dem­nant milers de nens i nenes a patir malal­ties deri­va­des, com l’obe­si­tat i la dia­be­tis. Però més encara afecta i afec­tarà sense pal·lia­tius les pobla­ci­ons més empo­bri­des de l’Ori­ent Mitjà i l’Àfrica, on més del 40% del gra pro­ce­deix d’Ucraïna i Rússia: guerra, escas­se­tat, preus impos­si­bles, gana, ten­si­ons soci­als, més guerra, el cate­cisme neo­li­be­ral es mos­sega la cua. L’asso­ci­ació Justícia Ali­mentària demana un pla glo­bal que asse­guri la dotació d’ali­ments a les zones més cas­ti­ga­des, que pro­hi­beixi l’espe­cu­lació amb els pro­duc­tes de pri­mera neces­si­tat i que tin­gui en compte l’impacte medi­am­bi­en­tal. El 17 d’abril, dia inter­na­ci­o­nal de les llui­tes cam­pe­ro­les, el lema d’aquest any ho diu tot: “No hi ha pau ni futur en un món sense sobi­ra­nia ali­mentària.”