Opinió

Raça humana

No hi ha pau sense aliments

Fa anys que les organitzacions de camperols denuncien que es va cap un model sense futur. Agreujada per la pandèmia de la covid-19, el canvi climàtic, la guerra d’Ucraïna i les seves conseqüències, la crisi alimentària mundial ensenya les vergonyes d’un model de producció i comercialització industrialitzat, basat en l’especulació i absolutament dependent del petroli i el gas –fertilitzants nitrogenats, transport, producció, plàstics–, que mostra una preocupant fragilitat, que s’està esgotant. Les pujades del preu del blat, del blat de moro, de la civada i de l’ordi repercuteixen en els països occidentals, on cada cop hi ha més famílies obligades a prescindir dels aliments frescos, la fruita o el peix i que no es poden nodrir de manera sana –només cal veure com s’enfila la inflació–, la qual cosa està condemnant milers de nens i nenes a patir malalties derivades, com l’obesitat i la diabetis. Però més encara afecta i afectarà sense pal·liatius les poblacions més empobrides de l’Orient Mitjà i l’Àfrica, on més del 40% del gra procedeix d’Ucraïna i Rússia: guerra, escassetat, preus impossibles, gana, tensions socials, més guerra, el catecisme neoliberal es mossega la cua. L’associació Justícia Alimentària demana un pla global que asseguri la dotació d’aliments a les zones més castigades, que prohibeixi l’especulació amb els productes de primera necessitat i que tingui en compte l’impacte mediambiental. El 17 d’abril, dia internacional de les lluites camperoles, el lema d’aquest any ho diu tot: “No hi ha pau ni futur en un món sense sobirania alimentària.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.