És la seva naturalesa

L’escorpí que volia travessar el riu i va demanar a la granota que el portés a l’esquena. “Ni pensar-ho!”, li va respondre l’amfibi. “Em picaràs i em mataràs”, li va insistir amb tota la raó del món. “No, home (o granota), no veus que si et pico, m’enfonsaré i em moriré?”, li va rebatre l’aràcnid. I amb un argument tan contundent i inapel·lable, la granota de la faula va acabar acceptant portar a coll un company tan poc recomanable. El que va passar després, en aquest cas, no us sorprendrà. Efectivament, com és sabut, l’escorpí va picar la granota. “Però, què has fet?!”, es va queixar la víctima amargament. I aquí arriba el gran moment. “No puc evitar-ho, és la meva naturalesa”, va respondre l’escorpí. És la meva naturalesa.

Doncs bé, de l’episodi de l’espionatge a tot independentista que es mogués, se’n pot extreure la mateixa lliçó. Malgrat l’evidència, el PSC, per boca d’Alícia Romero, va sortir a negar la realitat: “Espanya és un estat de dret on les comunicacions només s’intervenen si és per ordre d’un jutge. És un estat de dret on es respecten els drets fonamentals.” Els socialistes, per cert, atribueixen als independentistes un realisme màgic que ells també practiquen. Uns independentistes que, òbviament, van aparèixer junts, però mai barrejats, com el Martini del James Bond. “No hi ha diàleg, hi ha violació dels drets fonamentals”, va dir Puigdemont. “No regalarem la negociació”, va respondre Junqueras. I, finalment, tenim la majoria de mitjans de comunicació espanyols, que davant d’un escàndol d’aquesta magnitud, hi passen de puntetes. Tant és si el PSC, de tant negar els problemes de l’estat de dret, l’acaben podrint del tot. Tant és si els mitjans de comunicació, de tant complaure el poder, acaben matant la democràcia. Tant és si els independentistes, de tant barallar-se pel poder, acaben perdent-lo. Sí, ho heu endevinat, és la seva naturalesa.