Preses de pèl

No fa falta que un senyor que ingressa més de 13 milions d’euros en sou i altres conceptes (en l’exercici del 2021) ens digui que som tontos per ser-ne conscients. Ja ho sabíem, senyor Ignacio S. Galán, que ens prenen el pèl vostès, els de les grans companyies i bancs amb ingressos i beneficis mil milionaris; i els governs que els permeten que facin del país (el nostre i el d’ells) el que vulguin. Que ens insulti a la cara, fent riure tota una sala d’actes, és vergonyós (però per a vostè, evidentment, és lleig això d’insultar en públic), però és una veritat com un temple. Això de la tarifa regulada de la llum, el que se’n diu PVPC o preu voluntari per al petit consumidor, és una presa de pèl com una catedral. Però ves, què vol que li digui? Doncs que hi caiem de quatre grapes perquè som ximples i ens creiem allò que els petits canvis són poderosos... No hi ha dia que no consulti l’aplicació del telèfon que em detalla, hora a hora, els preus a què pago la llum que gasto. “Guaita, demà la rentadora toca a les dues de la tarda!”, i allà m’hi llanço, burra de mi.

Miri, sabem que ens fan pagar cars productes i serveis per engreixar les comissions que després els donen tants beneficis, i somiàvem poder-ho canviar des de baix, tots a l’una, però en això també ens van prendre el pèl.