“Els alcaldes de l’Alt Penedès van demanar fa un any la redacció d’un pla director d’energies renovables a la Generalitat i encara esperen alguna resposta
L’objectiu de la Generalitat és que l’any 2050 el 100% de l’energia que es consumeixi a Catalunya provingui de fonts de producció renovables. Podríem dir que amb la quantitat d’hores de sol que tenim a l’any respecte a molts altres països de la Unió Europea, aquest objectiu s’hauria de poder aconseguir abans i tot. Però es veu que durant bastant de temps els que s’hi havien de posar ho van anar deixant passar fins que ara es veuen una mica amb l’aigua al coll i necessiten donar pressa. I la manera de donar pressa és, una vegada més, posant la producció d’energia renovable en mans de qui fins ara ha tingut el control de la producció d’energia fòssil. I així és com arriben les propostes d’hortes solars en sòl productiu (que vol dir terreny agrícola). És a dir, deixar de produir menjar per produir corrent.
del Penedès en aquest moment són les instal·lacions de plaques solars a preus molt més competitius que el raïm. La producció de vi ha entrat en un bucle on la primera baula de la cadena és la menys preuada. El pagès veu com un any rere l’altre les empreses elaboradores paguen el raïm a preus que no cobreixen ni tan sols el cost de producció. A més de suposar un menyspreu evident per la matèria primera, això causa una situació que, en els pròxims vint anys, pot acabar provocant un canvi radical del paisatge a Catalunya, ja que molts d’aquests pagesos estan d’acord a cedir les seves vinyes per a la instal·lació de camps de plaques fotovoltaiques durant períodes llarguíssims.
juntament amb el canvi climàtic, que pot empènyer els cellers a situar les vinyes en punts de més altura, podria acabar encobrint un procés lent, o no tan lent, d’industrialització velada del que actualment és un sòl d’alt valor agrícola, no només per a la producció de vinya, sinó també com a generador de biodiversitat i com a eina per millorar la resiliència del territori davant l’amenaça dels incendis.
van demanar fa un any una trobada amb la Generalitat per posar les bases de la redacció d’un pla director d’energies renovables que permeti definir a on s’han d’instal·lar i de quina manera, amb l’objectiu de preservar les bases de l’economia del vi: la vinya i el paisatge. Ho van fer després de comprovar la gran quantitat de propostes de parcs eòlics i fotovoltaics que feien les empreses impulsores en zones de cultiu de vinyes i oliveres i zones forestals. Des del punt de vista dels alcaldes del Penedès, el manteniment de les vinyes, oliveres i zones forestals no només serveix per mantenir viu un dels pulmons verds més importants de l’àrea metropolitana, sinó també per preservar l’economia del vi, l’enoturisme i els drets dels ciutadans de la comarca a no renunciar al seu paisatge. Però ha passat un any i encara no han obtingut cap resposta. Estan esperant que la Generalitat els convoqui, mentre s’acceleren els tràmits perquè les grans corporacions aprofitin per demanar fons europeus per assumir les inversions necessàries per desenvolupar el nou model, i el consumidor en queda al marge.
el model verd, que consisteix a aprofitar el vent i el sol per generar energia i abandonar els sistemes de producció basades en els fòssils, ha acabat així en mans de les grans empreses i, de moment, molt poques experiències han inclòs el consumidor com a productor o com a peça clau del sistema, tot i que els sostres de les cases es van omplint de plaques solars que, majoritàriament, aboquen l’energia sobrant a la xarxa. On són les agrupacions de consumidors per impulsar petits projectes de producció d’energia? No són els ajuntaments els que haurien d’impulsar aquest model amb el vistiplau i, fins i tot, l’empenta de la Generalitat? On és el debat que s’hauria d’haver obert per decidir a on s’havien d’instal·lar les plaques i com? On és l’opinió de la ciutadania? On és la informació? Tot a corre-cuita, que fem tard per arribar a la subvenció. Aquesta no és la mentalitat europea que ens van vendre.
havien de ser una oportunitat per a la democratització de l’accés a l’energia i, en canvi, s’estan convertint en una còpia del model que hem denunciat durant tants anys. Si no reaccionem, haurà estat una oportunitat perduda.