Opinió

El voraviu

Per molts anys, Vilaweb!

Jo, de gran, vull ser com els amics Vicent Partal i Assumpció Maresma

Més o menys a la mateixa hora que l’oce­llot negre ater­rava a Galícia i anava cap a San­xenxo a veure amics, a veure fami­li­ars que es poden per­me­tre que se’ls vegi junts i a veure rega­tes a mar, jo anava al Palau Robert, a pas­sar una bona estona en bones com­pa­nyies i beure una mica d’aigua de València a la salut dels com­panys i amics de Vilaweb. La pandèmia els ha por­tat a cele­brar els 25 anys als 27, però no te cap importància perquè “la revo­lució Vilaweb”, com ells en diuen, era tan vigent, tan naci­o­nal i tan tos­su­da­ment inde­pen­dent el 1995 com el 2020, com avui, com ho serà en el cin­quan­te­nari. No soc de molta vida social, al con­trari. Acom­pa­nyar en Vicent Par­tal i l’Assumpció Maresma (que al final no hi va poder ser) no era un acte pro­to­col·lari obli­gat pel càrrec. Era un acte d’amor. Com que vaig per fer els 64 i tinc cabells i barba més blancs que res, ja ningú em pre­gunta què vull ser quan sigui gran. Però els ho diré igual­ment. Jo, de gran, vull ser com en Par­tal i la Maresma. Jo, de gran, vull ser com Vilaweb. Pot­ser tro­ben estrany que faci lloança de la com­petència, i una mica deu ser-ho, perquè no vaig saber veure en l’acte cap altre direc­tor de diari català. Però a tot­hom li ve de gust el que li ve de gust i se li posa bé el que se li posa bé. A mi se m’hi va posar l’aigua de València i retro­bar-me i xer­rar llar­ga­ment amb Mart­xelo Ota­mendi, direc­tor de Ber­ria, i l’admi­rat pro­fes­sor Gifreu. Per molts anys, Vilaweb!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.