Els pobres espanyols de Iakutsk

Dec ser un tou, però em sap greu el cal­vari pel que deuen estar pas­sant els juga­dors de la selecció espa­nyola de fut­bol sala que es van enfron­tar a Cata­lu­nya a la llu­nyana ciu­tat de Iakutsk, a Sibèria.

És impos­si­ble lle­gir les seves decla­ra­ci­ons –encara que sigui a través de la premsa rabi­osa– sense ado­nar-se que es tracta d’un gra­pat d’afi­ci­o­nats a l’esport que, sim­ple­ment, van actuar de la manera més nor­mal: van jugar i van inten­tar gua­nyar. Els pobres, fins i tot van exi­gir que sonés l’himne espa­nyol i, natu­ral­ment, es van indig­nar quan, per error, va sonar el britànic. A sobre, quan el van avi­sar de l’equi­vo­cació, l’àrbi­tre es va adreçar a un dels juga­dors, un extre­meny ano­me­nat Paco Jiménez, i li va dir que era igual, que el can­tes­sin sense música. M’ima­gino la cara del pobre Paco.

Per si fos poc, els espa­nyols van per­dre el par­tit i van ser eli­mi­nats, men­tre els cata­lans pas­sa­ven a la següent ronda. El des­con­so­lat entre­na­dor espa­nyol, Ángel Chacón (a qui els seus juga­dors ano­me­nen “Cape­llo”), va dir –massa tard– que, si ho arriba a saber, porta un parell de juga­dors del seu club i dei­xen els cata­lans a la misèria. Però l’armada havia estat vençuda i a Sibèria s’havia post el sol.

El par­tit de Iakutsk va merèixer els honors de la por­tada de més d’un mitjà i l’atenció pre­fe­rent de l’ambai­xa­dor espa­nyol a Rússia, que, per cert, també es deu haver endut una bona bronca. Els con­tri­bu­ents, a més, hi des­ti­na­rem un bon gra­pat de diners a través de l’Advo­ca­cia de l’Estat, que, segons s’ha anun­ciat, ha obert una inves­ti­gació per un pos­si­ble delicte d’“usur­pació inde­guda de símbols naci­o­nals”. Ima­gino que les vícti­mes, un cop més, seran el juga­dor Paco Jiménez, l’entre­na­dor Ángel Chacón i la resta de l’expe­dició.

En fi, ser espa­nyol és dur. Tant que de vega­des ni tan sols res­pec­ten que ho siguis.