De reüll
Pagar (dos cops) per un pijama
M’han fet pagar 10 euros per recollir un regal. Divendres, en anar a Correus, em van fer pagar 10 euros per recollir un paquet amb regals per als fills que enviava una amiga des d’Anglaterra. Dos pijames d’estiu i ous de Pasqua. Ous de Pasqua perquè des de primers d’abril el regal estava retingut a Madrid, a les duanes, perquè al funcionari de torn que hi posés “mini chocolate eggs (bagged)” (minious de xocolata en bossa) i “child pyjamas” (pijames infantils) li devia semblar la mar de sospitós. Uns regals retinguts durant dos mesos sencers i penalitzats amb uns càrrecs per gestió duanera (5 euros) i pel vague concepte “total suplerts” (5,06 euros), que interpreto deu ser la gestió duanera tornada a pagar, a banda d’una altra manera de treure’ns diners.
I això em recorda l’impost de successions, aquell que et fa pagar dues vegades (mínim) pel mateix bé immoble. Les dobles imposicions en matèria fiscal i també en taxes (autopistes de peatge, incloses als pressupostos en infraestructures o l’estacionament regulat per a usuaris que ja paguen el permís de circulació) serveixen, entre d’altres, per escurar les butxaques dels contribuents. Ens graven petits gestos, petits regals, mentre que els que més en tenen evadeixen i no paguen.