Estem de dol, senyor president

Senyor president, el nebot d’una amiga podria ser un d’ells i potser ho és, està de camí i creu que arribarà, que la joventut i la necessitat l’empenyeran fins allà on la gent té una oportunitat, ves a saber! L’amiga ha provat de dissuadir-lo, no li ha estalviat detalls sobre els perills del viatge i els patiments que enfronta si sobreviu: abusos i explotació, amb l’amenaça de ser deportat. Ell, gens ni mica de cas: res és pitjor que una mort en vida compartint misèria. Sí, senyor president, les màfies són culpables de traficar amb éssers humans, enganyar-los i abandonar-los quan els han tret el suc, però les imatges a la frontera de Melilla, d’una crueltat esfereïdora, són protagonitzades pels que se suposa que estan al costat de la decència, la dignitat i el respecte a les persones. Les màfies, senyor president, són producte de polítiques europees insensibles a les causes que provoquen els èxodes, als conflictes alimentats amb les nostres armes, als efectes d’un canvi climàtic que castiga qui menys contamina, unes polítiques criminals que impedeixen les vies segures i aboquen els desesperats a saltar barreres i a llançar-se al mar mentre els governs es renten les mans damunt dels que fan la feina bruta: el Marroc, Turquia, Líbia... Camps de concentració que pensàvem no tornar a veure, ara externalitzats. Quin horror, senyor president, amb aquestes polítiques tots estem desprotegits. Després d’ells, nosaltres? Quan voldrem derruir la tanca de la nostra pobresa també ens colpejaran, tancaran, assassinaran? Som l’excedent d’un sistema sense entranyes. Estem de dol.