Quan arriben al bancal poncellat de fulles verdes i fruits vermells, els temporers que cullen les cireres a Tivissa, a la Ribera d’Ebre, passen un control de reconeixement facial. Amb el mòbil a la mà, dotat d’una aplicació creada per a aquesta finalitat, l’encarregat controla la identitat dels treballadors a peu de camp. Aquest sistema digital de recursos humans i documental aplicat a l’agricultura fa guanyar, diuen els experts (i segons recollia ahir l’agència ACN), eficiència i agilitat. En aquest cas, serveix per verificar si la persona que ha acudit a treballar és la que, realment, es va contractar, perquè es veu que s’han donat diversos casos de suplantació. Però també per formalitzar tràmits i signar sense necessitat de paper o per complir la normativa que des de 2019 ens obliga a registrar les entrades i sortides de la feina. És una obvietat: la digitalització del nostre món ha netejat part de la urticària de la burocràcia que ens té pres el cos. En els darrers anys l’hem anat debilitant, és cert. En un altre sector, el de la sanitat, per exemple, la Generalitat ha desplegat diverses millores per reduir la burocràcia. Per exemple, fent que el mateix hospital tramiti la baixa i els familiars ja no hagin d’anar al CAP per aconseguir-la. Ara només falta que guanyem qualitat en l’atenció presencial, que encara necessitem malgrat tot. I, si no, vagin a una oficina bancària i provin de resoldre allò que hi han anat a fer sense perdre-hi tot el matí fent cua i, en el millor dels casos, sense haver de repetir l’odissea l’endemà. Necessitem persones que ens atenguin com a persones, també.