Quan el poble sap què canta

Al carrer, molta gent amb banderes xilenes i maputxes entonant El derecho de vivir en paz de Víctor Jara i Bella Ciao en record al compositor assassinat en el cop del 73 i a l’himne de la resistència al feixisme de Mussolini. A dintre, en l’antic Congrés de Santiago, el president de país, Gabriel Boric, rebia el text definitiu de la nova constitució redactada per una comissió paritària de 77 homes i 77 dones i destinada a substituir la promulgada pel general Pinochet el 1980 –parcialment reformada el 1995–. Això era dilluns passat i a partir d’ara comença la campanya pel referèndum del 4 de setembre, quan els votants acceptaran o rebutjaran un text amb profunda voluntat transformadora, nascut de les intenses protestes socials que el 2019 provocaren una immensa crisi institucional. Una altra forma de fer política és possible quan la ciutadania es mobilitza? Si la nova carta magna s’aprova Xile avança cap a un nou model econòmic, social i cultural que entre altres qüestions marca la intervenció de l’estat per garantir els drets humans (contra el model neoliberal que els converteix en béns de consum i negoci per a entitats privades amb ànim de lucre), constitueix una democràcia paritària en tots els àmbits de l’administració, es reconeix la plurinacionalitat i el plurilingüisme i es creen autonomies territorials indígenes, un plantejament revolucionari respecte a la relació amb els pobles originaris –segles de discriminació i extermini– i estableix accions per combatre el canvi climàtic. El dret a viure en igualtat i en pau, els xilens saben què i a qui canten.